UD4. Relacions en entorns digitals¶
Introducció¶
Viure en societat sempre ha implicat aprendre a relacionar-se amb els altres: com saludar, com resoldre conflictes, com mostrar respecte, com ajudar i demanar ajuda... Totes eixes habilitats socials que hem anat aprenent al llarg de la vida, ara les hem de traslladar —i en molts casos, reinventar— per als entorns digitals.
Però les relacions en línia no funcionen exactament igual que les presencials. La distància, l'anonimat (real o percebut), la velocitat de les comunicacions i l'absència del llenguatge no verbal fan que les interaccions digitals tinguen les seues pròpies regles, riscos i oportunitats.
En aquesta última unitat del curs aprendrem a relacionar-nos de manera saludable, respectuosa i segura en entorns digitals. Analitzarem les oportunitats que ofereixen, però també les amenaces, i aprendrem estratègies per a gestionar-les.
Competència específica
CE4 — Mostrar hàbits bàsics que fomenten el benestar en les relacions a través d'entorns digitals.
Temporització¶
- Trimestre: 3r
- Sessions: ~18 sessions (9 setmanes)
| Setmana | Contingut | Activitats |
|---|---|---|
| 1-2 | Amistat virtual i física. Tipus de relacions en línia | Act. 1 — Les meues xarxes: auditoria i reflexió |
| 3 | Entorns d'interacció: xarxes socials i jocs en línia | Act. 2 — La meua relació amb els jocs en línia |
| 4-5 | Etiqueta digital i ciberconvivència | Act. 3 — Etiqueta digital: analitza missatges reals |
| 6 | Avantatges i oportunitats de les relacions digitals | Act. 4 — Mapa d'oportunitats digitals |
| 7-8 | Riscos i amenaces: ciberassetjament, grooming i fraus | Act. 5 — Simulació: reacció davant el ciberassetjament · Act. 6 — Detecta el grooming: senyals d'alerta · Act. 7 — Anti-estafa: aprén a no caure |
| 9 | Addiccions digitals. Benestar i prevenció | Act. 8 — El codi de la ciberconvivència de la nostra classe · Act. 9 — Debat estructurat: les xarxes fan més mal que bé? · Act. 10 — Campanya escolar: «Connectats i sans» · Act. 11 — El meu pla de benestar digital |
| Projecte final | Integració de tots els continguts | Projecte grupal — «Manual de Convivència Digital per al nostre centre» (30%) |
Continguts¶
1. Amistat virtual i física¶
Qué és l'amistat?¶
L'amistat és una relació afectiva voluntària entre persones basada en la confiança mútua, el respecte, la lleialtat i el suport. Les amistats genuïnes enriqueixen la vida, ens ajuden a superar dificultats i contribueixen al nostre benestar emocional.
Però, és possible construir una amistat genuïna a través d'Internet, sense compartir espai físic? La resposta és: depèn de molts factors.
Comparació entre amistat física i virtual¶

| Aspecte | Amistat física | Amistat en línia |
|---|---|---|
| Coneixement mutu | Complet: veiem la persona sencera | Parcial: sols veiem el que l'altre mostra |
| Confiança | Es construeix amb contacte continu | Més difícil de verificar i construir |
| Suport emocional | Presencial i immediat | A distància, però pot ser molt valuós |
| Comunicació | Verbal + no verbal (70% és no verbal) | Principalment text, emojis, imatges |
| Risc d'engany | Menor | Major (no pots verificar qui és realment) |
| Distàncies | Limitada per la proximitat geogràfica | Sense límit geogràfic |
| Aficions compartides | Fàcil de trobar persones properes | Molt fàcil trobar persones amb les mateixes aficions |
Quan una amistat en línia pot ser molt valuosa
Imagina un adolescent aficionat a un estil musical molt poc comú a la seua localitat. En la vida presencial, potser no troba ningú amb qui compartir aqueixa passió. Gràcies a Internet, pot connectar amb persones de tot el món que comparteixen el mateix interés, aprendre junts, crear música col·laborativament...
O algú amb una malaltia crònica poc freqüent que troba en línea una comunitat de persones que entenen exactament el que viu. El suport d'eixa comunitat pot ser inestimable.
Relacions en línia: tipus i riscos¶
No totes les relacions en línia són iguals:
Amics del cole, del barri o de la família amb els quals mantenim contacte per WhatsApp, Instagram, etc. Aquestes relacions complementen la relació presencial i no presenten riscos especials més allà dels generals de la comunicació digital.
Persones que hem conegut a través de plataformes digitals (jocs, fòrums, comunitats d'aficions). Poden ser molt enriquidores, però requereixen major cautela perquè no podem verificar completament qui és la persona.
En xarxes com Instagram o TikTok, tenim «seguidors» que no necessàriament són amics. Són persones que consumeixen el nostre contingut. La relació és asimètrica: tu publiques, ells consumeixen.
En plataformes com LinkedIn, les relacions tenien una finalitat professional i no impliquen intimitat personal.
Consells per a relacions en línia segures:
- No compartixc informació personal sensible (adreça, horaris, escola...) amb persones que sols conec en línia
- Si algú que conec en línia vol quedar físicament, ho dic a un adult de confiança i, si hi vaig, és en un lloc públic i acompanyat/da
- Desconfio de les persones que em fan preguntes molt personals o que volen passar ràpidament a comunicació privada
- Si una relació en línia em fa sentir incòmode, la finalitze sense problema: no dec res a ningú
2. Entorns digitals d'intercanvi social¶
Les xarxes socials¶
Les xarxes socials són plataformes digitals que permeten crear un perfil, connectar amb altres persones i compartir contingut. En la pràctica, han passat de ser eines de comunicació a ser principalment eines de consum de contingut i entreteniment.
Dades de referència (2024):
- WhatsApp: 2.700 milions d'usuaris actius mensuals
- YouTube: 2.700 milions d'usuaris actius mensuals
- Instagram: 2.000 milions d'usuaris actius mensuals
- TikTok: 1.500 milions d'usuaris actius mensuals
- Telegram: 900 milions d'usuaris actius mensuals
Com funcionen realment les xarxes socials:
Les xarxes socials no guanyen diners perquè tu hi estigues. Guanyen diners perquè et mostren publicitat mentre hi estàs. Per tant, el seu objectiu és que hi passis el màxim de temps possible. Han invertit molts diners en psicologia del comportament per a aconseguir-ho.
Mecanismes d'«enganxament» dissenyats:
- Scroll infinit: mai no hi ha un final, sempre hi ha «una coseta més»
- Notificacions: interrupcions constants que et tornen a l'app
- Validació social variable: els likes no arriben sempre igual (com una màquina de joc)
- FOMO: la por de perdre's coses (Fear Of Missing Out, en anglés)
- Autoplay: els vídeos comencen sols, sense que tu decidisques
El documental «El dilema de les xarxes» (Netflix, 2020)
Antics treballadors de Google, Facebook, Twitter i altres grans tecnològiques expliquen com estan dissenyades les plataformes per a crear addició. Una lectura o visionat molt recomanable per a entendre millor el món digital en el qual vivim.
Jocs en línia¶
Els jocs en línia (online gaming) permeten jugar amb persones de tot el món en temps real. Són una forma d'entreteniment molt popular entre adolescents, però presenten riscos específics que cal conéixer.
Tipus de jocs en línia:
| Tipus | Exemples | Característiques |
|---|---|---|
| Battle Royale | Fortnite, Pubg, Free Fire | Molts jugadors, alta competitivitat |
| MOBA | League of Legends, Dota 2 | Equips de 5 vs 5, molt estratègics |
| FPS (Shooter) | Counter-Strike, Valorant, CoD | Primera persona, molt violents |
| MMO | World of Warcraft, Roblox | Mons virtuals massius |
| Mòbil casual | Clash Royale, Among Us | Partides curtes, molt accessibles |
Oportunitats dels jocs en línia:
- Desenvolupa habilitats de treball en equip i comunicació
- Millora la presa de decisions ràpides i la resolució de problemes
- Permet socialitzar amb persones de tot el món
- Pot ser una porta d'entrada a carreres professionals (disseny de jocs, programació...)
Riscos específics dels jocs en línia:
Als jocs en línia, et comuniques en temps real (veu o text) amb persones que no coneixes. Açò presenta riscos:
- Adults que es fan passar per adolescents (grooming)
- Persones amb comportaments abusius, racistes o acosadors
- Pressió per a compartir informació personal
- Xantatge o amenaces a canvi de «serveis» en el joc
La majoria de jocs gratuïts es financen amb micropagaments o compres dins del joc:
- Aspectes, skins, personatges...
- Caixes de botí (loot boxes): pagament a canvi d'un premi aleatori (és una forma de joc d'atzar)
- Subscripcions de «passe de batalla» (battle pass)
Els jocs estan dissenyats per a fer que sentis la necessitat de pagar. Molts adolescents han gastat centenars d'euros sense adonar-se'n.
Els jocs estan dissenyats per a ser addictius: sistemes de recompenses, «missions diàries», presió social dels amics de l'equip...
Signes d'alerta: no pots parar quan vols, negliges deures o son per jugar, t'empiapes quan no pots jugar, mentes sobre el temps que passes jugant.
Les loot boxes i el joc d'atzar
A Bèlgica i als Països Baixos, les caixes de botí (loot boxes) ja estan regulades o prohibides per considerar-les joc d'atzar. A Espanya, el debat continua. Si compres una caixa de botí sense saber el que hi ha dins, estàs apostant diners en un joc d'atzar.
Activitat 1 — Les meues xarxes: auditoria i reflexió
Fes una anàlisi honesta del teu ús de les xarxes socials i plataformes digitals:
- Consulta les estadístiques d'ús del teu mòbil (Configuració → Benestar digital o Temps de pantalla)
- Omple la taula:
| Plataforma | Hores/dia | Qué faig principalment | Com em fa sentir |
|---|---|---|---|
| TikTok | |||
| YouTube | |||
| Jocs |
- Quin és el total d'hores diàries davant de pantalla?
- Hi ha alguna plataforma que et faça sentir malament però que continues usant? Per qué?
- Estableix un objectiu concret per a la setmana que ve: una plataforma de la qual vols reduir l'ús i en quant.
Al cap d'una setmana: has complit l'objectiu? Qué ha sigut difícil?
Activitat 2 — La meua relació amb els jocs en línia
Reflexiona de manera honesta sobre el teu ús dels videojocs (si no en jugues, pots fer-ho sobre xarxes socials o streaming):
- Quantes hores setmanals hi dediques de mitjana?
- Has sigut alguna vegada un mal company de joc (insultos, abandonar partides...)? En quines circumstàncies?
- Has viscut o presenciat situacions de tòxicitat, assetjament o contingut inapropiat en jocs en línia?
- Les compres dins dels jocs: has gastat diners? Consideres que ha valgut la pena? Qui ha decidit la despesa, tu o el disseny del joc?
- Valores el temps que hi dediques com a «inversió» de temps lliure satisfactòria, o com a «temps que se t'ha escapat»?
Escriu una reflexió honesta de mínim 200 paraules.
3. Etiqueta digital i ciberconvivència¶
Qué és l'etiqueta digital?¶
L'etiqueta digital (o netiqueta, del francés nétiquette) és el conjunt de normes de cortesia, respecte i bon comportament en els entorns digitals.
Les normes d'educació no desapareixen pel fet de comunicar-se per Internet. De fet, la manca de contacte visual i la sensació d'anonimat fan que siga més fàcil comportar-se malament. Per açò l'etiqueta digital és especialment important.
Comunicació digital: les diferències amb la presencial¶
Un dels grans reptes de la comunicació digital és que perdem la major part de la informació que transmet el cos:
pie title Composició de la comunicació presencial
"Contingut verbal (paraules)" : 7
"Paralingüística (to, ritme, volum)" : 38
"Llenguatge no verbal (cos, cara, gestos)" : 55
Per escrit, sols tenim el 7% de la informació comunicativa. Per açò els malentesos són tan freqüents en les comunicacions digitals.
Estratègies per a millorar la comunicació escrita:
- Usa emojis per a indicar el to emocional (però amb moderació i adequació al context)
- En missatges importants, rellegeix antes d'enviar per comprovar com pot ser interpretat
- Si hi ha risc de malentés, truca o parla en persona en comptes d'escriure
- Usa les negretes i el format per a destacar el més important en missatges llargs
Normes bàsiques de l'etiqueta digital¶
- Saluda en iniciar una conversa, especialment amb persones no íntimes
- No enviis àudios llargs sense preguntar si és bon moment (la gent no sempre els pot escoltar)
- Escriu bé (evita l'excés d'abreviatures amb persones que no les coneixeran)
- No demanes resposta immediata, les persones tenen la seua vida
- Avisa quan abandones un grup o quan poses el mode «no molestar»
- En grups, no envies contingut no relacionat amb el propòsit del grup
- Respecta el dret a desconnectar dels altres
- Pensa avant de publicar: podries ofendre algú? Podria ser malinterpretat?
- No publiques fotos d'altres sense el seu consentiment
- Respon als comentaris amb respecte, fins i tot als que estan en desacord
- No faça spam (publicitat no desitjada, cadenes...)
- Cita les fonts quan comparteixes contingut d'altri
- No entres en mode troll per a provocar o molestar persones
- Usa un assumpte clar que descriure el contingut del correu
- Saluda i acomiada de manera adequada al context (formal o informal)
- Sigues concís: els correus llargs no es llegeixen
- No enviïs en CC a persones que no necessiten llegir el correu
- Respon en un temps raonable (24-48 hores en context professional)
- Revisa ortografia i redacció avant d'enviar
- Connecta't a temps (o abans, amb anticipació)
- Silencia el micròfon quan no parles
- Usa un entorn amb llum adequada i sense massa soroll de fons
- Viste's adequadament (com si anares a classe presencial)
- No facis altres coses mentre participes (no miris el mòbil)
- Si has d'abandonar, avisa abans
L'empatia digital¶
L'empatia digital és la capacitat de posar-se en el lloc de l'altra persona en les comunicacions digitals: entendre que darrere de cada pantalla hi ha una persona real, amb sentiments reals.
Moltes persones es comporten en línia d'una manera que mai es comportarien cara a cara. Açò s'anomena desinhibició en línia i ocorre perquè:
- La sensació d'anonimat fa que la persona se senta menys responsable
- No veiem la reacció de l'altra persona en temps real
- Podem desconnectar fàcilment si la situació es complica
- El retard en les comunicacions dona temps per a escriure coses que no diríem de viva veu
La prova de la inversa
Avant d'enviar un missatge dur o agressiu, pregunta't: ¿li diria açò a la cara? Si la resposta és no, no ho enviïs. Si és sí, potser val la pena dir-ho de viva veu per a evitar malentesos.
Estratègies per a la ciberconvivència saludable¶
Resolució de conflictes en línia:
- Pausa: si reps un missatge que t'enfada, espera almenys 10 minuts antes de respondre
- Pensa: el missatge pot ser malinterpretat? L'altra persona volia dir realment açò?
- Pregunta: si hi ha dubte, demana aclariment en lloc d'assumir el pitjor
- Tria el canal: els conflictes importants es resolen millor en persona o per telèfon, no per escrit
- Busca solucions: l'objectiu és resoldre el conflicte, no «guanyar» l'argument
Activitat 3 — Etiqueta digital: analitza missatges reals
El professor/a presentarà 10 fragments de converses o publicacions digitals (anònimes i adaptades). Per a cada una:
- Identifica si hi ha problemes d'etiqueta digital i quin és el problema concret
- Reescriu el missatge de manera adequada i respectuosa
- Explica com podria haver sigut interpretat el missatge original i quines conseqüències podria tindre
Debat: és possible que el remitent no volgués ser ofensiu? Com canvia açò la nostra perspectiva?
4. Avantatges i oportunitats de les relacions digitals¶
Sovint parlem dels riscos de les relacions digitals, però és important reconèixer també les oportunitats que ofereixen:
- Permet mantindre contacte amb persones llunyanes (família emigrada, amics de l'estiu...)
- Inclusió de persones amb mobilitat reduïda, malalties cròniques, ansietat social...
- Accessibilitat per a persones sordes (videotrucades amb llengua de signes) o amb altres diversitats funcionals
- Supera les barreres geogràfiques: pots aprendre d'un expert de qualsevol part del món
- Permet trobar persones amb les mateixes aficions arreu del món
- Comunitats de suport per a persones amb malalties rares o situacions poc comunes
- Col·lectius LGBTQ+ en zones on la visibilitat presencial és difícil
- Aficionats a estils musicals, literaris o artístics minoritaris
- Accés a professors i experts de tot el món (YouTube, Coursera, Khan Academy...)
- Comunitats d'aprenentatge (Discord, Reddit, fòrums especialitzats)
- Col·laboració en projectes amb persones de diferents cultures i perspectives
- Accés a biblioteques digitals i recursos acadèmics
- Organització de moviments socials i cívics
- Voluntariat digital i activisme en causes justes
- Participació en debats democràtics
- Sensibilització sobre causes humanitàries
El poder de les comunitats en línia
Durant la pandèmia de COVID-19, milions de persones van poder mantindre la seua salut mental gràcies a les comunitats en línia: grups de suport mutu, classes de ioga virtual, concerts en directe per Internet, activitats escolars a distància... Les relacions digitals van omplir un buit que la crisi sanitària havia creat.
Activitat 4 — Mapa d'oportunitats digitals
Descripció: Investiga i presenta un cas real en què les relacions digitals han ajudat algú a superar una limitació (geogràfica, física, social o econòmica).
Instruccions:
- Tria un dels àmbits vistos en classe (accessibilitat, comunitats d'interés, aprenentatge o participació cívica).
- Busca un exemple real i documentat: pot ser una iniciativa, una persona coneguda, una comunitat en línia, una app o una campanya.
- Prepara una exposició breu (3-4 minuts) amb suport visual (presentació, pòster digital o vídeo curt) que responga:
- Quina era la limitació o el problema?
- Com les relacions digitals l'han ajudat a superar-la?
- Quins riscos podria haver comportat eixa mateixa situació si no s'haguera gestionat bé?
- Al final, reflexiona: Creus que este cas és extrapolable? Hi ha situacions en el teu entorn on Internet podria ajudar de manera similar?
Producte final: Exposició oral amb suport visual (5 min màxim).
Avaluació: Documentació del cas, qualitat de la reflexió crítica, presentació oral.
5. Riscos i amenaces en la xarxa¶
El ciberassetjament (cyberbullying)¶

El ciberassetjament és l'assetjament repetit i intencionat que es produeix a través de dispositius digitals, amb l'objectiu de causar dany, humiliació o intimidació a una persona.
Diferències amb l'assetjament presencial:
| Aspecte | Assetjament presencial | Ciberassetjament |
|---|---|---|
| Abast | Grup reduït | Pot arribar a milers de persones |
| Temps | Durant les hores d'escola | Les 24 hores del dia, 7 dies a la setmana |
| Anonimat | L'agressor és visible | L'agressor pot amagar-se |
| Permanència | Les paraules s'esvaeixen | El contingut digital pot romandre per sempre |
| Testimonis | Presencials | Virtuals i nombrosos |
Formes de ciberassetjament:
- Assetjament directe: insults, amenaces, rumors falsos per missatgeria o xarxes
- Exclusió digital: eliminar o excloure intencionalment algú de grups o activitats en línia
- Suplantació (impersonation): crear perfils falsos en nom d'algú per a difamar-lo
- Outing: revelar informació privada o secrets d'algú sense el seu consentiment
- Flaming: discussions virulentes amb insultos en fòrums públics
- Denigració: difondre informació cruel, falsa o humiliant sobre algú
- Assetjament cibersexual / sexting no consentit: difondre imatges íntimes sense consentiment
Impacte real del ciberassetjament
El ciberassetjament té conseqüències greus i documentades:
- Ansietat, depressió i estrés posttraumàtic
- Baixada del rendiment acadèmic
- Aïllament social
- Problemes de son
- En casos extrems, ha derivat en autolesions i suïcidi
No és «sols» quelcom que passa per Internet. Té efectes molt reals en la vida de les persones.
Protocol d'actuació si ets víctima de ciberassetjament:
1. NO RESPONDRE ni retaliar
↓
2. GUARDAR PROVES (captures de pantalla, dates, missatges)
↓
3. BLOQUEJAR l'agressor a la plataforma
↓
4. DENUNCIAR el contingut a la plataforma
↓
5. PARLAR AMB UN ADULT DE CONFIANÇA (pare/mare, tutor/a)
↓
6. SI ÉS GREU → Denúncia a la policia (possibles delictes)
Protocol si ets testimoni de ciberassetjament:
- No facis like ni comparteixques el contingut d'assetjament (el difons i empitjores la situació)
- Dona suport a la víctima en privat (un missatge pot marcar la diferència)
- Denuncia el contingut a la plataforma
- Informa un adult de confiança o el tutor del centre
Responsabilitat legal
A Espanya, el ciberassetjament pot constituir delictes tipificats al Codi Penal:
- Delicte de coaccions (art. 172)
- Delicte d'amenaces (art. 169)
- Delicte contra la integritat moral (art. 173)
- Delicte contra l'honor (difamació, calúmnies, injúries)
- Delicte de revelació de secrets (difondre imatges íntimes)
Si l'agressor és menor d'edat, intervé la llei de responsabilitat penal del menor (LORRPM). Els pares poden tindre responsabilitat civil pels danys causats pels fills menors.
Activitat 5 — Simulació: reacció davant el ciberassetjament
En grups de 4-5 persones, analitzeu i representeu els escenaris de ciberassetjament que us donarà el professor/a. Per a cada escenari:
- Identifica el tipus de ciberassetjament
- Analitza les persones implicades: víctima, agressor/a, testimonis
- Proposa com hauria d'actuar cada persona implicada
- Dramatitza la resolució ideal de la situació
Posada en comú: quins patrons hem identificat? Qué és el més difícil de fer en situacions reals?
Grooming: la captació en línia¶
El grooming (o ciber-grooming) és el procés mitjançant el qual un adult estableix una relació de confiança amb un menor a través d'Internet per a, progressivament, conduir-lo a situacions de tipus sexual o per a obtindre-li imatges sexuals.
Com funciona el grooming (etapes típiques):
- Contacte inicial: generalment en jocs en línia, xarxes socials o fòrums. L'adult es fa passar per un adolescent.
- Construcció de confiança: comparteix interessos, és molt agradable, comprensiu, «l'únic que t'entén».
- Aïllament: t'anima a no parlar de la relació amb els teus pares o amics.
- Desensibilització: introdueix progressivament temes o imatges de caire sexual.
- Xantatge o coacció: si has compartit imatges, les pot usar per a obligar-te a compartir-ne més.
Senyals d'alerta
Desconfia si una persona en línia:
- Et demana que mantingues la relació en secret
- Vol que parles amb ell/ella de manera privada (fora de la plataforma)
- Et fa preguntes molt personals sobre el teu cos o la teua vida sexual
- Et vol enviar regals o diners
- Et demana fotos o vídeos teus
- Et diu que ets especial i que els teus pares «no t'entendrien»
Si vius alguna d'aquestes situacions, parla immediatament amb un adult de confiança. No és culpa teua.
Activitat 6 — Detecta el grooming: senyals d'alerta
El professor/a presentarà una conversa fictícia entre un menor i una persona en línia que mostra patrons de grooming. Analitza-la i respon:
- Marca totes les senyals d'alerta que identifiques
- En quin moment hauria d'haver aturat la conversa el menor? Per qué?
- Qué hauria d'haver fet el menor en cada etapa?
- A qui hauria d'acudir? Quin seria el procediment correcte?
Reflexiona: per qué creus que és difícil per a un menor reconèixer i aturar el grooming?
Fraus i estafes en línia¶
Internet és també un espai on es produeixen estafes de molts tipus. Conéixer-les és la millor manera de no caure-hi:
Correus electrònics o missatges que imiten empreses reals (bancs, Correos, Amazon...) per a robar contrasenyes o dades bancàries.
Com identificar-lo:
- L'adreça de correu del remitent és estranya (p. ex.
seguridad@banco-alerta.com) - El missatge crea urgència («el teu compte serà bloquedat en 24h»)
- L'enllaç no va a la web oficial (passa el ratolí per damunt sense clicar per veure la URL real)
- Demana que introduïsques contrasenyes o dades bancàries
Cap empresa legítima et demanarà la contrasenya per correu o missatge.
Com el phishing però per SMS. Molt freqüent amb missatges que diuen ser de Correos, l'Agència Tributària, empreses de missatgeria...
- Productes que es venen a un preu molt baix que no arriben mai
- Productes que arriben però que no corresponen a la descripció o foto
- Venedors que demanen pagament per Bizum, transferència o targeta de regal (sense protecció al consumidor)
Consell: compra en webs oficials o en marketplaces amb sistema de protecció al comprador (Amazon, Wallapop...).
«Has guanyat un iPhone! Introdueix les teues dades per a reclamar-lo.»
Ningú no regala res. Si no t'has inscrit en cap concurs, no pots haver guanyat. L'objectiu és robar les teues dades personals.
Perfils falsos (sovint de persones molt atractives) que estableixen una relació afectiva en línia per a, quan hi ha prou confiança, demanar diners per una «urgència». Molt comuns en apps de cites i en xarxes socials.
La regla d'or anti-estafes
Davant qualsevol oferta o situació en línia, pregunta't:
- És massa bo per a ser veritat? → Probablement és una estafa
- Em crea urgència i pressió? → Tàctica de manipulació clàssica
- Em demana dades personals o bancàries? → Mai les dones per missatge o correu
- Puc verificar-ho de manera independent? → Truca directament a l'empresa suposadament implicada
Activitat 7 — Anti-estafa: aprén a no caure
Practica la detecció d'estafes amb casos reals (adaptats):
El professor/a presentarà 5 correus electrònics i/o missatges de WhatsApp. Per a cada un:
- Veredicte: és legítim o és una estafa?
- Evidències: quins elements t'han fet sospitar o confiar?
- Recomanació: qué hauria de fer la persona que el rep?
Discussió: per quins casos heu estat dubtats? Per qué les estafes estan cada vegada més elaborades?
6. Addiccions digitals i benestar¶

Qué és una addició?¶
Una addició és una dependència compulsiva d'una substància o comportament, que genera una necessitat intensa, dificultat per a controlar-se i conseqüències negatives en la vida quotidiana.
Les addicions digitals comparteixen moltes característiques amb les addicions a substàncies: activen el sistema de recompensa del cervell, creen tolerància (necessites més per a sentir el mateix), generen abstinència (ansietat, irritabilitat quan no pots usar el dispositiu), i afecten negativament les relacions i les responsabilitats.
Tipus d'addicions digitals¶
Dependència general dels dispositius digitals, especialment del telèfon mòbil.
Símptomes:
- Revisar el mòbil compulsivament (cada 5-10 minuts sense necessitat real)
- Ansietat o nerviosisme quan el mòbil no és a la vora o no té bateria
- Usar el mòbil en moments inadequats (àpats, reunions, classe)
- Preferir les interaccions en línia a les presencials
- Sentir-te mal si no rebs likes o respostes ràpidament
- Dificultat per a concentrar-se en tasques llargues sense mirar el mòbil
La nomofobia (de l'anglés no-mobile-phone phobia) és la por irracional i ansiosa d'estar sense el telèfon mòbil.
- Por de quedar-se sense bateria o cobertura
- Portar sempre el carregador a tot arreu
- Revisar constantment si el mòbil encara és a la butxaca
- Dificultats per a estar en llocs o situacions on no es pot usar el mòbil
- Feina de concentrar-se en una activitat sabent que el mòbil és a la butxaca
Dada: el 66% dels adults afirmen tindre símptomes de nomofobia. Entre els adolescents, el percentatge és major.
L'OMS va reconèixer el 2018 el gaming disorder (trastorn per jocs de vídeo) com a malaltia oficial.
Criteris de diagnòstic:
- Pèrdua de control sobre el joc (no pots parar quan vols)
- Prioritzar el joc per damunt d'altres activitats i interessos
- Continuar jugant malgrat les conseqüències negatives (notes, relacions, son)
- Durada d'almenys 12 mesos
Diferència important: jugar molt als videojocs NO és necessàriament una addició. El problema és quan interfereix negativament en la vida quotidiana de manera significativa.
Ús compulsiu de xarxes socials que genera:
- Ansietat si no es comproven regularment
- Comparació constant amb els altres que genera malestar
- Sensació de «buit» sense les xarxes
- Publicar per a obtindre validació i sentir-se malament si no es reben likes
- Prioritzar les xarxes per damunt d'activitats importants
Ús saludable de la tecnologia¶
La solució no és deixar d'usar la tecnologia, sinó usar-la de manera conscient i equilibrada.
Estratègies pràctiques:
| Estratègia | Com implementar-la |
|---|---|
| Temps de pantalla | Activa els límits d'ús en el mòbil (Configuració → Benestar digital) |
| Zones lliures de mòbil | Àpats, dormitori de nit, primera hora del matí |
| Mode «no molestar» | Activa'l durant l'estudi, el son i activitats importants |
| Notificacions | Desactiva les no essencials (xarxes socials, jocs) |
| Activitats analògiques | Esports, lectura, música, manualitats, temps amb amics en persona |
| Digital detox | Un dia o cap de setmana sense xarxes socials de tant en tant |
La regla 90-90
Una estratègia senzilla: 90 minuts sense tecnologia al matí (des que et lleves fins a les 9) i 90 minuts sense tecnologia a la nit (des de les 21h fins que et quedes dormit).
L'objectiu és que el mòbil no siga el primer ni l'últim que veus cada dia. Moltes persones que ho proven noten millores significatives en el son, la concentració i l'estat d'ànim.
Quan buscar ajuda:
Si creus que tu o algú del teu entorn pot tindre una addició digital real, cal saber que:
- Existeixen professionals especialitzats en addicions conductuals
- A Espanya, el Teléfono de la Esperanza (717 003 717) ofereix suport psicològic
- Molts centres de salut mental ofereixen programes específics per a addicions tecnològiques
Benestar emocional en entorns digitals¶
El benestar digital és la capacitat de relacionar-se amb la tecnologia de manera que afavorisca el nostre benestar físic i emocional, i no el perjudique.
Signes de bon benestar digital:
- Pots desconnectar i gaudir d'activitats sense tecnologia
- La tecnologia et fa la vida més fàcil, no més estressant
- Tens relacions socials satisfactòries tant en línia com en persona
- El teu ús de la tecnologia no afecta negativament el son ni l'estudi
- Pots concentrar-te en tasques llargues sense necessitat constant d'estímuls
- No depens de l'aprovació en línia per a sentir-te bé amb tu mateix/a
Criteris d'avaluació¶
| Criteri | Descripció |
|---|---|
| 4.1 | Analitzar el funcionament de plataformes d'interacció social i joc en xarxa |
| 4.2 | Adoptar conductes bàsiques que fomenten relacions personals respectuoses i enriquidores |
| 4.3 | Comprendre i aprofitar els avantatges de les interaccions en entorn digital |
| 4.4 | Identificar i saber reaccionar de manera bàsica davant situacions que representen comportaments abusius o amenaces a través de dispositius digitals, valorant el benestar personal i col·lectiu |
| 4.5 | Prendre mesures bàsiques de prevenció davant l'ús continuat de dispositius digitals |
| 4.6 | Mostrar empatia cap als membres del grup reconeixent les seues aportacions i establint un diàleg igualitari i inclusiu per a resoldre conflictes i discrepàncies |
Activitats de recapitulació¶
Activitat 8 — El codi de la ciberconvivència de la nostra classe
Entre tota la classe, creeu un codi de ciberconvivència que definesquen com voleu relacionar-vos digitalment entre vosaltres (i amb els vostres professors) al llarg del curs.
El procés:
- En grups, cadascú proposa 5 normes que considera importants
- Posada en comú: quines normes apareixen en tots els grups?
- Debateu i negocieu fins a arribar a un consens d'entre 10 i 15 normes
- Redacteu el document final de manera professional
- Tots el signen com a compromís
- S'exposa a l'aula (digital o físicament)
Reviseu el codi al final del curs: s'ha complit? Caldria modificar alguna norma?
Activitat 9 — Debat estructurat: les xarxes fan més mal que bé?
Organitzeu un debat sobre el tema: «Les xarxes socials fan més mal que bé als adolescents».
Format del debat:
- La meitat de la classe defensa la postura a favor de la afirmació
- L'altra meitat defensa la postura en contra (independentment de la seua opinió real)
- Cada grup prepara 3 arguments sòlids amb exemples i dades
- El debat dura 20 minuts amb torns regulats
- Un moderador/a (pot ser el professor) gestiona els torns
Avaluació: qualitat dels arguments, respecte, capacitat d'escoltar i respondre, ús de dades.
Reflexió final individual: quin argument de l'altre grup t'ha semblat més fort? Ha canviat el teu punt de vista en alguna cosa?
Activitat 10 — Campanya escolar: «Connectats i sans»
En grups de 3-4 persones, dissenyeu una campanya de conscienciació sobre l'ús saludable de la tecnologia dirigida a l'alumnat de 6é de primària que l'any que ve passarà a l'ESO.
La campanya ha d'incloure:
- Un nom i logotip de la campanya
- Un vídeo de 2-3 minuts o una sèrie de 4-5 vídeos curts per a xarxes
- Almenys 3 publicacions per a Instagram o TikTok
- Un decàleg d'hàbits digitals saludables (10 regles)
- Missatge clar i atractiu per a l'edat del públic
Les millors campanyes es presentaran al centre i, si és possible, es compartiràn en els canals oficials de l'escola.
Activitat 11 — El meu pla de benestar digital
Crea el teu pla personal de benestar digital per als pròxims 3 mesos:
Secció 1: Diagnosi actual - Temps diari de pantalla (amb dades reals del mòbil) - Apps que uses massa / les que voldries usar més - Com et fa sentir el teu ús actual de la tecnologia
Secció 2: Objectius - Reduir l'ús de: _____ de __h/dia a __h/dia - Augmentar les activitats analògiques: (especifica quines) - Millores de seguretat que implementaràs (2FA, contrasenyes, privacitat...)
Secció 3: Estratègies concretes - Canvis de configuració que faràs al mòbil - Zones/moments lliures de mòbil que establiràs - Activitats amb les que substituiràs el temps de pantalla
Secció 4: Revisió - Com mesuràs el progrés? - Quan revisaràs el pla?
Comparteix el pla amb un company/a que en serà el teu «soci/a de responsabilitat». Reviseu-vos mútuament al cap de 4 setmanes.
Projecte final de la unitat¶
Projecte final — UD4: «Manual de Convivència Digital per al nostre centre» · 30% de la nota
Projecte grupal integrador¶
En grups de 3-4 persones, elaborareu un Manual de Convivència Digital real i funcional per al vostre centre educatiu. El manual ha de ser útil, pràctic i basat en tot el que heu après durant la unitat. Si el resultat és prou bo, es proposarà al claustre per a la seua adopció oficial.
El manual ha de tenir les seccions següents:
Secció 1 — Com ens relacionem en línia (fonaments)
- Diferències entre amistat virtual i física: oportunitats i límits
- Normes d'ús de les xarxes socials i els jocs en línia a l'entorn escolar
- Per qué les relacions digitals requereixen les mateixes habilitats socials que les presencials
Secció 2 — El nostre codi d'etiqueta digital
- Mínim 15 normes de ciberconvivència redactades pel grup, consensuades i argumentades
- Casos pràctics: situacions concretes que podrien passar al centre i com cal actuar-hi
- Guia de comunicació respectuosa en xats i xarxes (to, hora, contingut, reacció a conflictes)
Secció 3 — Oportunitats i riscos: mapa complet
- Taula comparativa d'oportunitats i riscos de les relacions digitals (mínim 5 de cada)
- Protocols d'actuació per a: ciberassetjament, grooming, fraus en línia i addicions digitals
- Recursos reals de suport: webs, telèfons i serveis als quals acudir
Secció 4 — Benestar digital al centre
- Diagnosi: quin és l'ús real de la tecnologia a la nostra escola? (podeu fer una enquesta ràpida)
- Proposta de 3 mesures concretes que el centre podria adoptar per a fomentar el benestar digital
- Compromís de grup: cadascú signa quines normes del manual es compromet a complir
Secció 5 — Com difondrem el manual
- Dissenyeu una estratègia de difusió: cartells, xerrada a 6é de primària, publicació web...
- Creeu almenys 1 peça de difusió real (cartell, vídeo curt, publicació per a xarxa social del centre)
Rúbrica d'avaluació:
| Criteri | Puntuació màxima |
|---|---|
| Cobertura i qualitat dels continguts (les 5 seccions) | 30 pts |
| Aplicabilitat real al context del centre | 20 pts |
| Qualitat de la peça de difusió creada | 15 pts |
| Rigor en els protocols d'actuació davant riscos | 15 pts |
| Presentació oral (7-10 min) i resposta a preguntes | 10 pts |
| Col·laboració equitativa i rols documentats | 10 pts |
| Total | 100 pts |
Temporització: 4 sessions de treball + 1 sessió de presentacions.
Lliurament: Document digital complet (PDF, web o presentació) + peça de difusió + presentació oral.
Repte addicional (voluntari)
El grup que presente el manual més complet i aplicable tindrà l'oportunitat de presentar-lo al equip directiu del centre per a la seua possible adopció com a document oficial.