UD1. Dispositius digitals i Internet¶

Introducció¶

Vivim en un món on els dispositius digitals formen part del nostre dia a dia: mòbils, tauletes, ordinadors, rellotges intel·ligents... Però, sabem realment com funcionen? I el que és més important: sabem usar-los de manera saludable, segura i responsable?

Quan encens el mòbil al matí, quan uses el portàtil per a fer un treball, quan veus una sèrie a la Smart TV... estàs usant dispositius digitals connectats a una xarxa global enorme: Internet. La majoria de vegades ho fem sense pensar-hi massa.

En aquesta unitat aprendrem les característiques bàsiques dels dispositius digitals, com es connecten a Internet i quines implicacions té el seu ús per a la nostra salut i el medi ambient.

Temporització¶

• Trimestre: 1r
• Sessions: 16 sessions (8 setmanes), inclòs el projecte final

Continguts¶

1. Dispositius digitals¶

Un dispositiu digital és qualsevol aparell electrònic capaç de processar informació en format digital (és a dir, en zeros i uns, el llenguatge que entenen les màquines).

La diferència entre un electrodomèstic analògic (com una tostadora antiga) i un digital (com una tostadora connectada a Internet) és que el digital processa dades i pot comunicar-se amb altres dispositius.

Tipus de dispositius¶

Components bàsics d'un dispositiu digital¶

Tots els dispositius digitals, des del mòbil més senzill fins al superordinador més potent, compartixen una estructura interna similar. Conéixer-la ens ajuda a triar millor quin dispositiu comprar i per a qué usar-lo:

Perifèrics: els components externs¶

Els perifèrics són dispositius que es connecten a l'ordinador o a altres dispositius per a ampliar-ne les funcions. Es classifiquen segons la seua funció:

Quina potència necessite? Taula de referència¶

Referència orientativa per al curs 2026–2027 · Revisada l'1 d'octubre de 2026. Estes taules t'ajuden a interpretar una fitxa tècnica. Els nivells indiquen usos habituals; no cal memoritzar els models ni comprar sempre l'última generació.

Quan diem que un ordinador és «potent», parlem de la seua capacitat per a fer treballs exigents amb rapidesa. Però cada component aporta una cosa distinta: la CPU calcula, la RAM manté programes i dades en ús, el disc guarda fitxers i la GPU processa els gràfics.

«Bàsic» no significa «inútil»: un equip bàsic pot ser adequat per a escriure, consultar Aules i fer presentacions. Amb 4 GB de RAM, alguns equips antics encara permeten tasques lleugeres, però hi ha menys marge per a usar diverses aplicacions alhora.

HDD, SSD SATA i SSD NVMe: capacitat i rapidesa¶

Exemples de CPU: mira el nom complet¶

Els nuclis són unitats de treball del processador. Ajuden a repartir faena, però el seu nombre no és una puntuació universal: també importen el disseny, el programa i la refrigeració de l'equip.

Els exemples són models de diverses generacions, útils per a comparar equips nous o reutilitzats; no són una llista de les últimes novetats ni un rànquing de velocitat. Un nivell intermedi de sobretaula i un de portàtil no impliquen el mateix rendiment.

• No et quedes amb «i7» o «Ryzen 7». Necessites el model complet i la generació. Un model intermedi recent pot superar un de gamma alta antic.
• Les lletres també importen: en els exemples d'AMD, U identifica una família orientada a equips de baix consum i HS a portàtils de més rendiment. No uses estes lletres com una escala universal entre marques.
• Els GHz no ho expliquen tot. No compares dos processadors de famílies diferents només per la freqüència o pel nombre de nuclis. Per a una compra real, consulta proves del model en la tasca que vols fer.
• CPU potent no significa GPU potent. El Ryzen 9 9950X té una CPU molt capaç, però els seus gràfics integrats són bàsics. Per a gràfics exigents necessitaria una GPU adequada.

Fonts de les especificacions: Intel N100, AMD Ryzen 5 8640U, AMD Ryzen 9 8945HS, AMD Ryzen 5 9600X i AMD Ryzen 9 9950X. Els nivells d'ús són una orientació educativa, no una classificació oficial dels fabricants.

Tres configuracions segons la necessitat¶

En configurar un sobretaula també cal comprovar la compatibilitat amb la placa base, la font d'alimentació i la refrigeració. En molts portàtils no es pot substituir la CPU ni ampliar tota la memòria: consulta la fitxa de l'equip abans de proposar una millora.

Llegir una fitxa tècnica amb criteri¶

La RAM és l'espai de treball temporal dels programes; l'emmagatzematge conserva els fitxers quan apagues l'equip. Tindre més emmagatzematge no significa que els programes funcionen més ràpidament. Per a comparar capacitats comercials, podem usar l'aproximació 1 TB = 1.000 GB.

Abans de triar un equip, comprova també el sistema operatiu compatible amb les aplicacions que necessites, els ports per als perifèrics, el pes, la bateria i la possibilitat de reparar-lo. Les hores de bateria anunciades són orientatives: depenen de l'ús. Una fitxa amb dades incompletes no permet assegurar que un equip serà millor.

2. Sistemes operatius i aplicacions¶

El sistema operatiu¶

El sistema operatiu (SO) és el programa base que gestiona tots els recursos del dispositiu (processador, memòria, pantalla, teclat...) i fa possible que altres programes funcionen. Sense sistema operatiu, el dispositiu és com un cotxe sense motor: té totes les peces però no pot fer res.

Quan encens el mòbil, el primer que s'executa és el sistema operatiu. Ell s'encarrega de:

• Gestionar la memòria (quin programa usa quanta RAM)
• Controlar els dispositius d'entrada i eixida (pantalla, teclat, micròfon...)
• Mostrar una pantalla perquè l'usuari puga usar el dispositiu
• Permetre que les aplicacions s'executen de forma segura i ordenada

Sistemes operatius més comuns¶

Aplicacions¶

Les aplicacions (apps) són programes que fan tasques concretes. S'instal·len sobre el sistema operatiu i usen els recursos del dispositiu.

Existeixen milions d'aplicacions disponibles, però podem classificar-les en categories:

3. Internet: com funciona i com connectar-s'hi¶

Qué és Internet?¶

Internet és una xarxa global de milers de milions de dispositius connectats que permet enviar i rebre informació a qualsevol part del món. No és un lloc físic: és la infraestructura que connecta tots els dispositius.

Sovint confondim Internet amb la World Wide Web (WWW), però no és el mateix:

A més de la WWW, Internet suporta molts altres serveis: correu electrònic, videotrucades, jocs en línia, streaming de música i vídeo, xarxes socials...

Com arriba Internet a casa?¶

graph LR
    A["🌐 Internet\n(xarxa global)"] --> B["📡 Proveïdor\n(Movistar, Orange...)"]
    B --> C["🏠 Router\n(de casa)"]
    C --> D["💻 Ordinador\n(cable)"]
    C --> E["📱 Mòbil\n(Wi-Fi)"]
    C --> F["📺 Smart TV\n(Wi-Fi)"]

El proveïdor d'Internet (ISP, de l'anglés Internet Service Provider, és a dir, l'empresa que et dona accés a la xarxa) és qui et connecta: Movistar, Orange, Vodafone, Jazztel... T'instal·la un router a casa, que distribueix la connexió entre tots els teus dispositius.

Modes d'accés a Internet¶

Xarxes Wi-Fi: conceptes clau¶

El Wi-Fi és la tecnologia que permet connectar els dispositius al router sense cables, usant ones de ràdio.

• SSID: el nom de la xarxa Wi-Fi (el que veus quan busques xarxes disponibles)
• Contrasenya Wi-Fi: clau per a accedir a la xarxa (WPA2 o WPA3 és el format més segur actual)
• Freqüència: 2,4 GHz (arriba més lluny però és més lenta) o 5 GHz (més ràpida però no arriba tan lluny)
• Router: aparell que distribueix la connexió i gestiona la xarxa de casa

4. Seguretat bàsica dels dispositius¶

La seguretat digital no és sols cosa d'experts informàtics. Tots podem (i hem de) adoptar hàbits bàsics per a protegir els nostres dispositius i la nostra informació.

Les amenaces més comunes¶

Contrasenyes: la primera línia de defensa¶

Una contrasenya és com la clau de casa: si és feble, és fàcil de forçar.

Característiques d'una contrasenya segura:

• Almenys 12-16 caràcters
• Combinació de majúscules + minúscules + números + símbols (!@#$%...)
• No és una paraula del diccionari
• No conté dades personals (nom, data de naixement, nom de la mascota)
• Diferent per a cada compte important

Autenticació en dos factors (2FA)¶

L'autenticació en dos factors (2FA o verificació en dos passos) afegeix una capa extra de seguretat. A més de la contrasenya, necessites un segon codi que sol arribar al mòbil o a una app.

Procés d'accés amb 2FA:

1. Introdueixes usuari i contrasenya ✓
2. El sistema t'envia un codi de 6 dígits al mòbil
3. Introdueixes el codi → accés concedit ✓

Si algú roba la contrasenya però no té el teu mòbil → no pot entrar ✓

Activa el 2FA en tots els comptes importants: correu, xarxes socials, banca en línia...

Actualitzacions: per qué importa¶

Les actualitzacions del sistema i de les aplicacions no serveixen sols per a afegir funcions noves. Sovint corregixen errors de seguretat que podrien ser aprofitats per atacants.

Còpies de seguretat (backup)¶

Una còpia de seguretat és una còpia dels teus fitxers importants guardada en un lloc diferent al dispositiu original. Si perds el mòbil, se't trenca l'ordinador o un virus infecta el dispositiu, les còpies et salven.

La regla 3-2-1:

• 3 còpies de les dades importants
• En 2 formats o suports diferents (disc dur extern + núvol)
• 1 còpia fora de casa (núvol)

Serveis de còpia al núvol: Google Drive, iCloud, OneDrive, Dropbox.

Resum d'hàbits essencials de seguretat¶

• Usa contrasenyes fortes i úniques per a cada compte important
• Activa l'autenticació en dos factors (2FA) sempre que siga possible
• Actualitza regularment el sistema operatiu i les aplicacions
• Usa un antivirus en el teu ordinador (Windows Defender ja és prou bo per a ús domèstic)
• Fes còpies de seguretat periòdiques al núvol o disc extern
• No comparteixques contrasenyes amb ningú, ni amics/amigues
• Descarrega apps únicament des de botigues oficials
• Desconfia de missatges que et demanen dades personals o cliques en un enllaç urgent

5. Tecnologia, salut i medi ambient¶

Impacte dels dispositius sobre la nostra salut¶

L'ús dels dispositius digitals, quan és excessiu o inadequat, pot afectar la nostra salut de diverses maneres:

Impacte mediambiental de la tecnologia¶

La nostra vida digital té un cost ambiental que sovint no veiem perquè no és visible directament. Però és real:

Fabricació: un cost altíssim¶

Fabricar un smartphone requereix:

• Minerals escassos i conflictius: coltan (República Democràtica del Congo), liti, cobalt, terres rares...
• Consum d'aigua: fins a 91.000 litres d'aigua per a fabricar un ordinador
• Emissions de CO₂: fabricar un mòbil genera uns 70 kg de CO₂ (equivalent a conduir 500 km en cotxe)
• Treball infantil: en algunes mines de minerals electrònics s'ha documentat l'ús de mà d'obra infantil

Ús: l'energia invisible¶

• Centres de dades (data centers): els servidors que guarden les nostres fotos, vídeos i emails consumeixen entre el 1-2% de l'electricitat mundial
• Un email amb adjunt consumeix aproximadament 50 g de CO₂
• Una hora de Netflix en HD emet uns 36 g de CO₂
• La indústria digital globalment emet tanta CO₂ com tota la indústria de l'aviació

Residus electrònics (e-waste)¶

El e-waste (residus electrònics) és el problema mediambiental de major creixement al món:

Qué podem fer nosaltres?

• Allargar la vida útil dels dispositius (no canviar el mòbil cada any si funciona)
• Reparar en lloc de llençar (hi ha tallers de reparació i repair cafes)
• Reciclar correctament els dispositius obsolets (punts nets, botigues que accepten devolucions)
• Comprar de segona mà quan siga possible
• Desactivar dispositius i perifèrics que no s'usen

La bretxa digital¶

La bretxa digital és la desigualtat entre persones que tenen accés a la tecnologia i les que no. No és sols una qüestió de tindre o no tindre un mòbil: té múltiples dimensions.

graph TD
    A["Bretxa digital"] --> B["Bretxa d'accés\nNo tindre dispositiu\nni connexió"]
    A --> C["Bretxa d'ús\nNo saber usar\nla tecnologia"]
    A --> D["Bretxa de qualitat\nConnexió lenta\no dispositiu obsolet"]
    A --> E["Bretxa generacional\nPersones grans\namb menys habilitats digitals"]
    A --> F["Bretxa de gènere\nMenys accés per a dones\nen alguns contextos"]
    A --> G["Bretxa geogràfica\nZones rurals sense\ncobertura adequada"]

Conseqüències de la bretxa digital:

• Dificultat per a accedir a serveis públics (que cada vegada són més digitals)
• Desavantatge en el mercat laboral
• Exclusió social i aïllament
• Menor accés a l'educació i la informació

Criteris d'avaluació¶

Activitat de recapitulació¶

Projecte final de la unitat¶