Salta el contingut

UD1. Dispositius digitals i Internet

Introducció

Vivim en un món on els dispositius digitals formen part del nostre dia a dia: mòbils, tauletes, ordinadors, rellotges intel·ligents... Però, sabem realment com funcionen? I el que és més important: sabem usar-los de manera saludable, segura i responsable?

Quan encens el mòbil al matí, quan uses el portàtil per a fer un treball, quan veus una sèrie a la Smart TV... estàs usant dispositius digitals connectats a una xarxa global enorme: Internet. La majoria de vegades ho fem sense pensar-hi massa.

En aquesta unitat aprendrem les característiques bàsiques dels dispositius digitals, com es connecten a Internet i quines implicacions té el seu ús per a la nostra salut i el medi ambient.

Competència específica

CE1 — Utilitzar dispositius digitals de manera saludable, segura i sostenible.

Temporització

  • Trimestre: 1r
  • Sessions: ~16 sessions (8 setmanes)
Setmana Contingut Activitats
1-2 Tipus de dispositius digitals. Components bàsics Act. 1 — Inventari de dispositius a casa
3-4 Sistemes operatius i aplicacions Act. 2 — Anàlisi de les meues aplicacions · Act. 3 — Quin sistema operatiu triaríeu? Debat
5-6 Internet: fonaments i modes d'accés Act. 4 — Velocitat de la connexió a Internet · Act. 5 — Seguretat de la xarxa Wi-Fi de casa
7 Seguretat bàsica dels dispositius Act. 6 — Test de contrasenyes
8 Tecnologia i medi ambient. Bretxa digital Act. 7 — L'empremta de carboni digital · Act. 8 — Missió: recicla un dispositiu · Act. 9 — La bretxa digital: entrevista a una persona gran · Act. 10 — Crea la guia «Internet segur per a la família»
Projecte final Integració de tots els continguts Projecte grupal — «Guia de Tecnologia Responsable» (30%)

Continguts

1. Dispositius digitals

Un dispositiu digital és qualsevol aparell electrònic capaç de processar informació en format digital (és a dir, en zeros i uns, el llenguatge que entenen les màquines).

La diferència entre un electrodomèstic analògic (com una tostadora antiga) i un digital (com una tostadora connectada a Internet) és que el digital processa dades i pot comunicar-se amb altres dispositius.

Tipus de dispositius

Tipus de dispositius digitals

Els ordinadors són dispositius dissenyats per a realitzar tasques complexes de processament d'informació.

  • Ordinadors de sobretaula (desktop): fixes, potents, amb pantalla separada. S'usen en oficines, estudis de disseny, gaming...
  • Portàtils (laptop): combinació de tot en un sol equip transportable. La opció més habitual per a ús escolar i professional.
  • Estacions de treball (workstation): ordinadors molt potents per a tasques especialitzades com disseny 3D, edició de vídeo professional o càlcul científic.
  • Mini PC: ordinadors molt compactes, de mida reduïda, adequats per a usos concrets.

Els dispositius mòbils funcionen amb bateria i estan dissenyats per a usar-se en moviment.

  • Telèfons intel·ligents (smartphones): el dispositiu més usat avui dia. Combinen trucades, Internet, càmera, GPS, sensors i centenars d'aplicacions en un sol aparell que cap a la butxaca.
  • Tauletes (tablets): pantalla més gran que el mòbil, ideals per a consumir contingut, llegir, dibuixar o estudiar. No solen tindre funció de trucada.
  • Rellotges intel·ligents (smartwatches): complementen el mòbil, registren activitat física, notificacions, pulsacions...
  • Lectors de llibres electrònics (e-readers): dissenyats específicament per a llegir, amb pantalles especials que no cansen la vista.
  • Consoles de videojocs: PlayStation, Xbox, Nintendo Switch... Dispositius especialitzats en jocs, però cada vegada amb més funcions (streaming, navegació...).
  • Televisors intel·ligents (Smart TV): televisors amb sistema operatiu i connexió a Internet. Permeten veure Netflix, YouTube, etc. sense necessitat d'altres dispositius.
  • Dispositius de streaming: Chromecast, Fire TV Stick... Convertixen un televisor normal en Smart TV.

El Internet de les Coses (Internet of Things, IoT) és la xarxa d'objectes quotidians connectats a Internet:

  • Termostats intel·ligents (Nest, Honeywell)
  • Electrodomèstics connectats (frigorífics, rentadores)
  • Assistents de veu (Alexa, Google Home)
  • Sistemes de seguretat i càmeres
  • Il·luminació intel·ligent

Es calcula que el 2030 hi haurà més de 25.000 milions de dispositius IoT connectats al món.

Components bàsics d'un dispositiu digital

Tots els dispositius digitals, des del mòbil més senzill fins al superordinador més potent, compartixen una estructura interna similar. Conéixer-la ens ajuda a triar millor quin dispositiu comprar i per a qué usar-lo:

Component Funció Exemple
Processador (CPU) El "cervell": executa totes les instruccions i càlculs Intel Core i7, Apple M3, Snapdragon 8
Memòria RAM Espai de treball temporal: guarda el que s'usa en el moment 8 GB RAM (portàtil escolar)
Emmagatzematge Guarda dades de manera permanent (programes, fitxers, fotos) SSD 256 GB, targeta microSD
Targeta gràfica (GPU) Processa imatges i vídeo, especialment important en jocs NVIDIA RTX, AMD Radeon
Bateria Proporciona energia als dispositius portàtils 4000 mAh (mòbil típic)
Pantalla Mostra la informació a l'usuari LCD, AMOLED, Retina
Connexió de xarxa Permet comunicar-se amb altres dispositius i Internet Wi-Fi 6, 5G, Ethernet
Sensors Capten informació de l'entorn GPS, acceleròmetre, càmera, micròfon

Exemple: triant un portàtil per a l'escola

Maria necessita un portàtil per a l'ESO. Necessita:

  • Fer treballs i presentacions → no necessita molta potència
  • Navegar per Internet i videollamades → connexió Wi-Fi suficient
  • Portar-lo cada dia → bateria llarga (almenys 8h) i pes reduït
  • Pressupost limitat → no necessita la última generació

Conclusió: un portàtil de gamma mitjana (8 GB RAM, SSD 256 GB, processador actual de baix consum) seria suficient. No cal gastar-se 1.500 € en un dispositiu per a fer treballs de Word.

Triant el dispositiu adequat

Quan tries un dispositiu, fes-te aquestes preguntes:

  1. Per a qué el necessite? Jocs, treball, estudi, oci...
  2. On l'usaré? A casa, en moviment, a l'escola...
  3. Quant de temps l'usaré seguit? (importa la bateria)
  4. Quin és el meu pressupost?

No sempre el més car és el més adequat. Un mòbil de gamma alta de 1.200 € fa exactament el mateix WhatsApp que un de 300 €.

Activitat 1 — Inventari de dispositius a casa

Fes un inventari complet dels dispositius digitals que teniu a casa. Per a cada dispositiu, omple una taula com aquesta:

Dispositiu Tipus Sistema operatiu Edat aproximada Qui l'usa Per a qué s'usa
Mòbil Samsung Smartphone Android 13 2 anys Jo Xarxes, fotos, WhatsApp
...

Una vegada completada la taula:

  1. Quin és el dispositiu més antic? Segueix funcionant bé?
  2. Quants dispositius connectats a Internet teniu a casa en total?
  3. Tots els dispositius tenen el sistema operatiu actualitzat? Comprova-ho.
  4. Hi ha algun dispositiu que es podria substituir per un d'us menys?

2. Sistemes operatius i aplicacions

El sistema operatiu

El sistema operatiu (SO) és el programa base que gestiona tots els recursos del dispositiu (processador, memòria, pantalla, teclat...) i fa possible que altres programes funcionen. Sense sistema operatiu, el dispositiu és com un cotxe sense motor: té totes les peces però no pot fer res.

Quan encens el mòbil, el primer que s'executa és el sistema operatiu. Ell s'encarrega de:

  • Gestionar la memòria (quin programa usa quanta RAM)
  • Controlar els dispositius d'entrada i eixida (pantalla, teclat, micròfon...)
  • Mostrar una pantalla perquè l'usuari puga usar el dispositiu
  • Permetre que les aplicacions s'executen de forma segura i ordenada

Sistemes operatius més comuns

Fabricant: Microsoft

  • El sistema operatiu per a ordinadors més usat al món (~73% del mercat de PC)
  • Versions actuals: Windows 10, Windows 11
  • Molt compatible amb programari empresarial i educatiu
  • Gran varietat de fabricants de maquinari (HP, Dell, Lenovo, Asus...)
  • Usat a la majoria d'empreses i centres educatius

Fabricant: Apple

  • Sistema operatiu dels ordinadors Mac (iMac, MacBook)
  • Molt valorat per dissenyadors, músics i professionals creatius
  • Integració excel·lent amb iPhone i iPad
  • Sols funciona en maquinari Apple (tancament de l'ecosistema)
  • Menys vulnerable a virus que Windows (menys usat = menys atacat)

Fabricant: Comunitat de codi obert

  • Gratuït i de codi obert: qualsevol pot veure i modificar el codi font
  • Molt usat en servidors, superordinadors i dispositius encastats
  • Distribucions populars: Ubuntu, Debian, Fedora...
  • Més complex per a usuaris no tècnics, però molt estable i segur
  • Ideal per a donar una segona vida a ordinadors antics

Fabricant: Google (basat en Linux)

  • Sistema operatiu per a mòbils i tauletes més usat al món (~72% del mercat)
  • Usat per Samsung, Xiaomi, Huawei, OnePlus, Motorola...
  • Molt flexible i personalitzable
  • Botiga d'apps: Google Play Store

Fabricant: Apple

  • Sistema operatiu de iPhone (iOS) i iPad (iPadOS)
  • Molt segur i optimitzat per al maquinari Apple
  • Menys personalitzable que Android, però molt fluid
  • Botiga d'apps: App Store (Apple revisa totes les apps)

Aplicacions

Les aplicacions (apps) són programes que fan tasques concretes. S'instal·len sobre el sistema operatiu i usen els recursos del dispositiu.

Existeixen milions d'aplicacions disponibles, però podem classificar-les en categories:

Categoria Exemples
Productivitat i ofimàtica Microsoft Office, Google Docs, LibreOffice
Comunicació WhatsApp, Telegram, Gmail, Zoom
Educació Duolingo, Khan Academy, Aules
Oci i entreteniment Netflix, Spotify, YouTube, Twitch
Jocs Clash Royale, Minecraft, Fortnite
Fotografia i vídeo Camera, CapCut, Instagram
Navegació i mapes Google Maps, Waze, Apple Maps
Salut i esport Samsung Health, Strava, Cronómetro

Descàrregues segures: on instal·lar aplicacions

Descarrega aplicacions NOMÉS des de fonts oficials:

  • Android: Google Play Store
  • iOS: App Store
  • Windows/Mac: webs oficials dels fabricants o Microsoft Store

Les aplicacions d'origen desconegut (APKs de webs aleatòries, etc.) poden contindre:

  • Virus i malware que infecten el teu dispositiu
  • Spyware que espiona les teues activitats
  • Ransomware que bloqueja el dispositiu i demana diners
  • Apps falses que roben contrasenyes o dades bancàries

Permisos de les aplicacions

Quan instal·les una app, et demana permisos per a accedir a parts del teu dispositiu. Pregunta't si té sentit:

  • Una app de llanterna que demana accés als teus contactes? Sospitós.
  • Una app de WhatsApp que demana accés al micròfon i càmera? Lògic.
  • Un joc que demana accés a la teua ubicació en temps real? Per a qué?

Pots revisar i revocar permisos en qualsevol moment des de la configuració del dispositiu.

Activitat 2 — Anàlisi de les meues aplicacions

Revisa les aplicacions instal·lades en el teu mòbil:

  1. Fes una llista de les 10 apps que uses més (consulta les estadístiques d'ús)
  2. Per a cada una, comprova quins permisos té concedits (Configuració → Apps → Permisos)
  3. Identifica si hi ha algun permís que et sembla innecessari per a la funció de l'app
  4. Revoca almenys 2 permisos que consideres excessius

Reflexiona i redacta un paràgraf: t'ha sorprés alguna cosa d'aquesta anàlisi? Per qué creus que les apps demanen tants permisos?

Activitat 3 — Quin sistema operatiu triaríeu? Debat

En grups de 3-4 persones, prepareu una defensa argumentada d'un sistema operatiu (cada grup defensa un diferent: Windows, macOS, Linux, Android, iOS).

Heu d'investigar i presentar:

  • Avantatges i desavantatges
  • Per a quin tipus d'usuari és el més adequat
  • Preu i accessibilitat
  • Seguretat i privacitat
  • Quota de mercat i popularitat

Després, feu un debat a classe: quin sistema operatiu seria el millor per a instal·lar als ordinadors de l'escola? Cada grup defensa la seua postura.


3. Internet: com funciona i com connectar-s'hi

Qué és Internet?

Internet és una xarxa global de milers de milions de dispositius connectats que permet enviar i rebre informació a qualsevol part del món. No és un lloc físic: és la infraestructura que connecta tots els dispositius.

Sovint confondim Internet amb la World Wide Web (WWW), però no és el mateix:

Internet World Wide Web
Qué és La infraestructura de xarxa (cables, servidors, protocols) Un servei que funciona sobre Internet (pàgines web)
Analogia L'autopista Els cotxes que hi circulen
Inventat per ARPANET (anys 60-70, EEUU) Tim Berners-Lee (1991)

A més de la WWW, Internet suporta molts altres serveis: correu electrònic, videotrucades, jocs en línia, streaming de música i vídeo, xarxes socials...

Com arriba Internet a casa?

Com arriba Internet a casa

graph LR
    A["🌐 Internet\n(xarxa global)"] --> B["📡 Proveïdor\n(Movistar, Orange...)"]
    B --> C["🏠 Router\n(de casa)"]
    C --> D["💻 Ordinador\n(cable)"]
    C --> E["📱 Mòbil\n(Wi-Fi)"]
    C --> F["📺 Smart TV\n(Wi-Fi)"]

El proveïdor d'Internet (ISP, de l'anglés Internet Service Provider, és a dir, l'empresa que et dona accés a la xarxa) és qui et connecta: Movistar, Orange, Vodafone, Jazztel... T'instal·la un router a casa, que distribueix la connexió entre tots els teus dispositius.

Modes d'accés a Internet

Mode Com funciona Velocitat típica On s'usa
Fibra òptica Impulsos de llum per cable de vidre 300 Mbps - 1 Gbps Llars i empreses
ADSL Senyal digital per línia telefònica de coure 10-50 Mbps Zones rurals sense fibra
Cable coaxial Cable de televisió reutilitzat 100-500 Mbps Alguns barris
Wi-Fi domèstic Ones de ràdio del router a dispositius Variable (depén de la fibra) Dins de casa
4G/LTE Xarxa telefònica mòbil (4a generació) 20-150 Mbps En moviment
5G Xarxa mòbil de 5a generació 100-1.000 Mbps Grans ciutats
Satèl·lit Satèl·lits en òrbita (Starlink...) 50-300 Mbps Zones molt remotes

Exemple pràctic: qué necessite per a casa?

Una família amb 4 membres que usa Netflix, teletreball i estudis en línia necessita:

  • Almenys 100-300 Mbps de baixada per a no tindre problemes
  • Fibra òptica si és possible (la més estable)
  • Un router en bona posició central a casa
  • Extensors de senyal Wi-Fi si la casa és gran

Regla pràctica: multiplica 25 Mbps per cada persona que usa Internet simultàniament.

Xarxes Wi-Fi: conceptes clau

El Wi-Fi és la tecnologia que permet connectar els dispositius al router sense cables, usant ones de ràdio.

  • SSID: el nom de la xarxa Wi-Fi (el que veus quan busques xarxes disponibles)
  • Contrasenya Wi-Fi: clau per a accedir a la xarxa (WPA2 o WPA3 és el format més segur actual)
  • Freqüència: 2,4 GHz (arriba més lluny però és més lenta) o 5 GHz (més ràpida però no arriba tan lluny)
  • Router: aparell que distribueix la connexió i gestiona la xarxa de casa

Xarxes Wi-Fi públiques: riscos reals

Les xarxes Wi-Fi obertes d'aeroports, centres comercials, cafeteries... no estan xifrades (és a dir, les dades viatgen sense cap protecció). Qualsevol persona propera amb les eines adequades pot veure el que transmet el teu dispositiu.

Mai facis en xarxes públiques:

  • Operacions bancàries o pagaments en línia
  • Introduir contrasenyes de comptes importants
  • Accedir a informació confidencial

Si necessites usar una xarxa pública, considera usar una VPN (Virtual Private Network, és a dir, una xarxa privada virtual), que xifra (amaga) tot el teu tràfic.

Activitat 4 — Velocitat de la connexió a Internet

Fes una anàlisi de la connexió a Internet de casa teua i de l'escola:

  1. Des de casa, entra a fast.com o speedtest.net i apunta:
    • Velocitat de baixada (download)
    • Velocitat de pujada (upload)
    • Latència (ping)
  2. Fes el mateix des de la Wi-Fi de l'escola
  3. Compara els resultats: quina connexió és millor? Per qué creus que és així?
  4. Cerca quines companyies ofereixen Internet a la teua localitat i quins preus i velocitats ofereixen
  5. Considera: la connexió és suficient per a les necessitats de la teua família? Justifica la resposta.
Activitat 5 — Seguretat de la xarxa Wi-Fi de casa

Analitza la seguretat de la xarxa Wi-Fi de casa (amb permís dels teus pares o tutors):

  1. Quin nom té la xarxa (SSID)? Revela informació sobre el proveïdor o el model del router?
  2. Quin tipus de seguretat usa? (WEP, WPA, WPA2, WPA3) — Es pot veure en la configuració del router o en la xarxa guardada al mòbil
  3. La contrasenya del Wi-Fi és la que ve de fàbrica o ha sigut canviada?
  4. Si és la de fàbrica (normalment escrita en una etiqueta del router), parla amb els teus pares sobre la conveniència de canviar-la

Escriu un petit informe amb les teues troballes i recomanacions.


4. Seguretat bàsica dels dispositius

La seguretat digital no és sols cosa d'experts informàtics. Tots podem (i hem de) adoptar hàbits bàsics per a protegir els nostres dispositius i la nostra informació.

Les amenaces més comunes

Amenaça Qué fa Com t'afecta
Virus Programa maliciós que es replica Alenteix o bloqueja el dispositiu
Malware Programari maliciós en general Roba dades, fa publicitat, espiona
Phishing Correus/webs falses que imiten empreses reals Roba contrasenyes i dades bancàries
Ransomware Xifra els teus fitxers i demana un rescat Perds accés a tots els teus documents
Spyware S'instal·la silenciosament i t'espia Envia les teues dades a tercers
Adware Mostra publicitat no desitjada Molesta i pot instal·lar altres amenaces

Contrasenyes: la primera línia de defensa

Una contrasenya és com la clau de casa: si és feble, és fàcil de forçar.

Característiques d'una contrasenya segura:

  • Almenys 12-16 caràcters
  • Combinació de majúscules + minúscules + números + símbols (!@#$%...)
  • No és una paraula del diccionari
  • No conté dades personals (nom, data de naixement, nom de la mascota)
  • Diferent per a cada compte important

Exemple de contrasenyes

Contrasenya Seguretat Motiu
1234 ❌ Molt feble Massa curta i previsible
maria2009 ❌ Feble Nom + any de naixement, fàcil d'endevinar
Vacances2024 ⚠️ Acceptable Però paraula del diccionari
T4ll3r#Dig!tal_ ✅ Forta Barreja de tot, 15 caràcters
correct-horse-battery-staple ✅ Molt forta Frase llarga, fàcil de recordar, difícil de trencar

Gestors de contrasenyes

És impossible recordar una contrasenya forta diferent per a cada servei. La solució és usar un gestor de contrasenyes (password manager):

  • Bitwarden (gratuït i de codi obert)
  • 1Password (de pagament)
  • Google Password Manager (integrat en Chrome)
  • Keychain (integrat en iPhone/Mac)

Sols cal recordar una contrasenya mestra, i el gestor guarda totes les altres xifrades.

Autenticació en dos factors (2FA)

L'autenticació en dos factors (2FA o verificació en dos passos) afegeix una capa extra de seguretat. A més de la contrasenya, necessites un segon codi que sol arribar al mòbil o a una app.

Procés d'accés amb 2FA:

1. Introdueixes usuari i contrasenya ✓
2. El sistema t'envia un codi de 6 dígits al mòbil
3. Introdueixes el codi → accés concedit ✓

Si algú roba la contrasenya però no té el teu mòbil → no pot entrar ✓

Activa el 2FA en tots els comptes importants: correu, xarxes socials, banca en línia...

Actualitzacions: per qué importa

Les actualitzacions del sistema i de les aplicacions no serveixen sols per a afegir funcions noves. Sovint corregixen errors de seguretat que podrien ser aprofitats per atacants.

No ajornes les actualitzacions

Quan el sistema et diu que hi ha una actualització de seguretat disponible, instal·la-la el més aviat possible. Deixar-la per a "més tard" deixa la porta oberta als atacants.

Còpies de seguretat (backup)

Una còpia de seguretat és una còpia dels teus fitxers importants guardada en un lloc diferent al dispositiu original. Si perds el mòbil, se't trenca l'ordinador o un virus infecta el dispositiu, les còpies et salven.

La regla 3-2-1:

  • 3 còpies de les dades importants
  • En 2 formats o suports diferents (disc dur extern + núvol)
  • 1 còpia fora de casa (núvol)

Serveis de còpia al núvol: Google Drive, iCloud, OneDrive, Dropbox.

Resum d'hàbits essencials de seguretat

  • Usa contrasenyes fortes i úniques per a cada compte important
  • Activa l'autenticació en dos factors (2FA) sempre que siga possible
  • Actualitza regularment el sistema operatiu i les aplicacions
  • Usa un antivirus en el teu ordinador (Windows Defender ja és prou bo per a ús domèstic)
  • Fes còpies de seguretat periòdiques al núvol o disc extern
  • No comparteixques contrasenyes amb ningú, ni amics/amigues
  • Descarrega apps únicament des de botigues oficials
  • Desconfia de missatges que et demanen dades personals o cliques en un enllaç urgent
Activitat 6 — Test de contrasenyes

Sense revelar les teues contrasenyes reals, avalua la seua seguretat:

  1. Pensa en les 3 contrasenyes que uses amb més freqüència
  2. Per a cada una, puntua de l'1 al 5 els criteris següents:
    • Longitud (1 = menys de 6 car., 5 = més de 14 car.)
    • Complexitat (1 = sols lletres, 5 = majúscules + minúscules + números + símbols)
    • Unicitat (1 = la uses en tot arreu, 5 = sols en un lloc)
    • Previsibilitat (1 = nom propi o data, 5 = aleatòria o frase)
  3. Calcula la puntuació total de cada contrasenya (màxim 20)
  4. Millora la contrasenya amb la puntuació més baixa seguint les recomanacions del tema

Busca en Internet el lloc web haveibeenpwned.com i comprova si el teu correu electrònic ha aparegut en alguna filtració de dades.


5. Tecnologia, salut i medi ambient

Impacte dels dispositius sobre la nostra salut

L'ús dels dispositius digitals, quan és excessiu o inadequat, pot afectar la nostra salut de diverses maneres:

Les pantalles emeten llum blava (un tipus de llum que pot afectar els ulls i el son). L'ús excessiu pot:

  • Causar fatiga ocular (ulls secs, enrogiment, visió borrosa)
  • Dificultar agafar el son si s'usa a la nit (la llum blava frena la producció de melatonina, l'hormona que ens fa sentir son)
  • Augmentar el risc de miopia en xiquets i adolescents

Solucions:

  • Regla 20-20-20: cada 20 minuts, descansa la vista durant 20 segons mirant a 6 metres de distància
  • Usa el mode nit o filtre de llum blava a la nit
  • Mantén una distància adequada (40-60 cm per a l'ordinador, 30 cm per al mòbil)
  • Ajusta la brillantor de la pantalla a la llum de l'entorn

Usar dispositius en postures incorrectes pot causar:

  • Dolor de coll per mirar cap avall al mòbil (el text neck)
  • Dolor d'esquena per no tindre suport a la zona lumbar
  • Dolor al canell per ús excessiu del ratolí o tecleig
  • Dolor als polzes per escriure molt en el mòbil

Solucions:

  • Mira el mòbil a l'alçada dels ulls, no amb el coll inclinat
  • Usa una cadira ergonòmica o almenys amb respatler
  • Fes estiraments cada 30-45 minuts d'ús continuat
  • La pantalla de l'ordinador ha d'estar a l'alçada dels ulls o lleugerament per davall

Els dispositius digitals afecten negativament el son:

  • La llum blava de les pantalles frena la producció de melatonina (l'hormona que ens dóna son)
  • Les notificacions i els continguts estimulants mantenen el cervell actiu
  • La por de perdre's coses (en anglés, FOMO: Fear Of Missing Out) genera ansietat

Recomanació de l'OMS per a adolescents:

  • Apaga les pantalles almenys 1 hora abans de dormir
  • No tingues el mòbil al costat del llit (o activa el mode avió)
  • Dorm entre 8 i 10 hores diàries (és fonamental per al creixement i l'aprenentatge)

El temps davant de pantalles substitueix sovint el temps d'activitat física:

  • L'OMS recomana als adolescents almenys 60 minuts d'activitat física moderada diària
  • Estar assegut moltes hores incrementa el risc de malalties cardiovasculars a llarg termini
  • El sedentarisme afecta l'estat d'ànim i la capacitat de concentració

No cal deixar de usar la tecnologia, però cal compensar-la amb activitat física.

Impacte mediambiental de la tecnologia

Impacte ambiental de la tecnologia

La nostra vida digital té un cost ambiental que sovint no veiem perquè no és visible directament. Però és real:

Fabricació: un cost altíssim

Fabricar un smartphone requereix:

  • Minerals escassos i conflictius: coltan (República Democràtica del Congo), liti, cobalt, terres rares...
  • Consum d'aigua: fins a 91.000 litres d'aigua per a fabricar un ordinador
  • Emissions de CO₂: fabricar un mòbil genera uns 70 kg de CO₂ (equivalent a conduir 500 km en cotxe)
  • Treball infantil: en algunes mines de minerals electrònics s'ha documentat l'ús de mà d'obra infantil
Ús: l'energia invisible
  • Centres de dades (data centers): els servidors que guarden les nostres fotos, vídeos i emails consumeixen entre el 1-2% de l'electricitat mundial
  • Un email amb adjunt consumeix aproximadament 50 g de CO₂
  • Una hora de Netflix en HD emet uns 36 g de CO₂
  • La indústria digital globalment emet tanta CO₂ com tota la indústria de l'aviació
Residus electrònics (e-waste)

El e-waste (residus electrònics) és el problema mediambiental de major creixement al món:

Dada Xifra
Residus electrònics generats el 2022 53,6 milions de tones
Percentatge reciclat correctament Menys del 20%
Any en qué es preveu doblar la xifra 2050

L'obsolescència programada

Alguns fabricants dissenyen els seus productes perquè duren un temps limitat. Així, el consumidor es veu obligat a comprar-ne un de nou. Estratègies comunes:

  • Bateries no recanviables que perden capacitat amb el temps (Apple va ser sancionada per això)
  • Actualitzacions que alentixen models antics (també Apple va ser sancionada)
  • Peces de recanvi difícils de trobar o molt cares
  • Programari que deixa de ser compatible amb models de pocs anys

La Unió Europea ha aprovat normatives per a garantir el "dret a reparar": els fabricants hauran de subministrar peces de recanvi durant almenys 5-10 anys.

Qué podem fer nosaltres?

  • Allargar la vida útil dels dispositius (no canviar el mòbil cada any si funciona)
  • Reparar en lloc de llençar (hi ha tallers de reparació i repair cafes)
  • Reciclar correctament els dispositius obsolets (punts nets, botigues que accepten devolucions)
  • Comprar de segona mà quan siga possible
  • Desactivar dispositius i perifèrics que no s'usen
Activitat 7 — L'empremta de carboni digital

Calcula l'impacte ambiental de les teues activitats digitals durant una setmana típica:

Activitat Hores/dia Dies/setmana CO₂ aproximat
Veure vídeos en streaming (HD) ~36g CO₂/hora
Videotrucades ~150g CO₂/hora
Navegar per Internet ~20g CO₂/hora
Escoltar música en streaming ~1g CO₂/hora
  1. Calcula el total aproximat de CO₂ de les teues activitats digitals setmanals
  2. Cerca: qué és el "internet verd" o green hosting?
  3. Proposa 3 canvis concrets que podries fer per a reduir la teua petjada digital
Activitat 8 — Missió: recicla un dispositiu

Porta a terme una investigació pràctica sobre el reciclatge de dispositius electrònics:

  1. Busca els punts de recollida de residus electrònics a la teua localitat o municipi. (Pots consultar el web de l'ajuntament o de l'empresa de gestió de residus)
  2. Escriu una llista dels dispositius que es poden portar i les condicions (cal esborrar les dades?)
  3. Si tens a casa algun dispositiu obsolet, parla amb ta família i porta'l a reciclar. Documenta-ho amb una foto.
  4. Cerca en Internet: qué és un repair cafe? N'hi ha algun al teu entorn?

La bretxa digital

La bretxa digital és la desigualtat entre persones que tenen accés a la tecnologia i les que no. No és sols una qüestió de tindre o no tindre un mòbil: té múltiples dimensions.

graph TD
    A["Bretxa digital"] --> B["Bretxa d'accés\nNo tindre dispositiu\nni connexió"]
    A --> C["Bretxa d'ús\nNo saber usar\nla tecnologia"]
    A --> D["Bretxa de qualitat\nConnexió lenta\no dispositiu obsolet"]
    A --> E["Bretxa generacional\nPersones grans\namb menys habilitats digitals"]
    A --> F["Bretxa de gènere\nMenys accés per a dones\nen alguns contextos"]
    A --> G["Bretxa geogràfica\nZones rurals sense\ncobertura adequada"]

Conseqüències de la bretxa digital:

  • Dificultat per a accedir a serveis públics (que cada vegada són més digitals)
  • Desavantatge en el mercat laboral
  • Exclusió social i aïllament
  • Menor accés a l'educació i la informació

La bretxa digital als països en desenvolupament

Mentre que als països desenvolupats gairebé tothom té accés a Internet, a molts països d'Àfrica subsahariana o del sud-est asiàtic, menys del 30% de la població té accés regular. Això dificulta enormement el seu desenvolupament econòmic i social.

Organitzacions com la Fundació Bill i Melinda Gates o la mateixa ONU treballen per a reduir aquesta bretxa global.

Activitat 9 — La bretxa digital: entrevista a una persona gran

Entrevista una persona major (avi/àvia, veí/veïna de 65+ anys) sobre el seu ús de la tecnologia. Usa les preguntes guia següents (pots afegir-ne de pròpies):

  • Quin dispositiu digital uses? Qui te l'ha ensenyat?
  • Quin és el que trobes més difícil d'aprendre?
  • Hi ha alguna gestió que ara sols es puga fer per Internet i que et resulte complicada?
  • Creus que la tecnologia ha millorat o empitjorat la teua vida? Per qué?
  • T'has sentit alguna vegada exclòs/a per no dominar la tecnologia?

Redacta un informe de l'entrevista (mínim 300 paraules) i reflexiona: qué podries fer tu per a ajudar a reduir la bretxa digital?


Criteris d'avaluació

Criteri Descripció
1.1 Identificar característiques bàsiques dels dispositius digitals d'ús personal en l'entorn domèstic i educatiu
1.2 Determinar quin dispositiu i mode d'accés a Internet és el més adequat a les necessitats
1.3 Connectar dispositius digitals a Internet de manera segura
1.4 Reconéixer les implicacions de l'ús i consum de tecnologia sobre la salut i el medi ambient
1.5 Mostrar hàbits bàsics de seguretat per a protegir els dispositius

Activitat de recapitulació

Activitat 10 — Crea la guia «Internet segur per a la família»

Crea una guia visual (infografia, document, presentació o vídeo) dirigida als pares i mares de l'alumnat de 1r d'ESO sobre com connectar-se a Internet de manera segura a casa.

La guia ha d'incloure almenys:

  • Com configurar una contrasenya segura al Wi-Fi
  • Com revisar els permisos de les apps
  • Qué fer si el mòbil s'infecta amb un virus
  • Com activar el control parental (si és necessari)
  • 5 hàbits de seguretat bàsics per a tota la família

Comparteix la guia amb la classe i, si vols, amb la teua família.


Projecte final de la unitat

Projecte final — UD1: «Guia de Tecnologia Responsable» · 30% de la nota

Projecte grupal integrador

En grups de 3-4 persones, creareu una «Guia de Tecnologia Responsable» completa dirigida a l'alumnat de 6é de primària que l'any que ve passarà a l'ESO. La guia ha de ser útil, clara i atractiva, i ha de cobrir tots els grans blocs de la unitat.


Contingut obligatori de la guia:

Bloc 1 — Dispositius i components

  • Catàleg visual dels principals tipus de dispositius digitals (mínim 5) amb les seues característiques
  • Explicació dels components bàsics d'un dispositiu (processador, RAM, emmagatzematge...) en llenguatge entenedor per a un alumne de 12 anys
  • Recomanació raonada: «Quin dispositiu necessite per a l'ESO?»

Bloc 2 — Sistemes operatius i aplicacions

  • Comparativa visual dels sistemes operatius més habituals (Windows, macOS, Android, iOS)
  • Selecció comentada de 10 aplicacions útils per a l'ESO, organitzades per categories
  • Consells per a gestionar les notificacions i l'ús excessiu d'apps

Bloc 3 — Internet

  • Explicació senzilla de com funciona Internet (amb diagrama o il·lustració)
  • Comparativa dels modes d'accés (fibra, Wi-Fi, 4G/5G) amb recomanació d'ús
  • Diferència entre Internet i World Wide Web

Bloc 4 — Seguretat

  • Les 5 amenaces digitals més comunes i com protegir-se'n
  • Guia pas a pas per a crear i gestionar contrasenyes segures
  • Llista de verificació: «El teu dispositiu és segur?» (10 ítems)

Bloc 5 — Medi ambient i bretxa digital

  • Impacte ambiental de la tecnologia (amb dades) i consells per a reduir-lo
  • Explicació de la bretxa digital i per qué importa

Format: Trieu el format que preferiu (tots els membres del grup han d'estar d'acord):

  • Revista digital (Canva, Adobe Express...)
  • Lloc web senzill (Google Sites, Notion...)
  • Presentació interactiva (Genially, Prezi...)
  • Vídeo documental (5-8 minuts)

Requisits tècnics:

  • Mínim 15 pàgines / diapositives / seccions (o 5 min de vídeo)
  • Totes les imatges han de tindre llicència lliure o ser de creació pròpia
  • Fonts citades al final
  • Accessible per a persones daltòniques (colors amb prou contrast)

Rúbrica d'avaluació:

Criteri Puntuació màxima
Cobertura i precisió dels continguts (els 5 blocs) 40 pts
Claredat i adequació al públic destinatari (6é primària) 20 pts
Qualitat visual i disseny 15 pts
Creativitat i originalitat 10 pts
Citació correcta de fonts i llicències 10 pts
Presentació oral davant la classe (5 min) 5 pts
Total 100 pts

Temporització: 3 sessions de treball + 1 sessió de presentacions.

Lliurament: Enllaç compartit al document/web/vídeo + presentació oral de 5 minuts per grup.