UD2. Cerca, selecció i creació de continguts digitals¶

Introducció¶

Cada dia es generen milers de milions de bytes de dades al món. Cada minut es publiquen 500 hores de vídeo a YouTube, s'envien centenars de milers de tweets i es fan milions de cerques a Google. Hi ha tanta informació disponible que, paradoxalment, és més difícil trobar el que realment necessitem i distingir allò que és veritat d'allò que és mentida.

Saber buscar, filtrar, avaluar i crear informació digital és una de les habilitats més importants del segle XXI. Un alumne o alumna que no sap diferenciar una font fiable d'una falsa no podrà orientar-se en el món digital: el seu raonament pot ser manipulat fàcilment.

En aquesta unitat aprendrem a ser usuaris crítics i creatius de la informació digital: a buscar eficientment, a detectar mentides, a respectar els drets dels altres i a crear continguts de qualitat.

Temporització¶

• Trimestre: final del 1r i 2n
• Sessions: 18 sessions (9 setmanes), inclòs el projecte final

Continguts¶

1. Buscadors web i estratègies de cerca¶

Qué és un buscador?¶

Un buscador web (o motor de cerca) és un programa que guarda una llista enorme de pàgines web i permet trobar-les a partir de paraules clau.

Quan fas una cerca a Google, no estàs buscant a Internet en temps real. Google té un índex gegant de pàgines web (una llista organitzada de milions de pàgines). Uns programes especials, anomenats crawlers (robots que recorren la xarxa), van actualitzant-lo constantment. La cerca es fa en aquell índex, i el resultat és una llista de pàgines ordenada per rellevància (com d'adequada és la pàgina per a la teua cerca) i altres factors.

Principals buscadors¶

Com funciona l'algorisme de Google¶

Google ordena els resultats (sense tindre en compte els anuncis) basant-se en centenars de factors, entre els quals:

• Rellevància del contingut: coincidència amb les paraules cercades
• PageRank: quantes pàgines importants apunten cap a la pàgina (si moltes webs fiables t'ensenyen, Google et considera més fiable)
• Qualitat del contingut: originalitat, profunditat, actualitat
• Experiència de l'usuari: velocitat de càrrega, si funciona bé al mòbil
• Historial de l'usuari: pàgines visitades anteriorment, ubicació, idioma

Estratègies per a cercar millor¶

La majoria de les persones escriu unes paraules i prem Intro. Però existeixen tècniques que milloren molt els resultats:

Paraules clau ben triades:

• Usa paraules específiques, no frases senceres
• Evita paraules molt genèriques («coses», «informació», «sobre»)
• Prova sinònims si no trobes el que busques

Operadors de cerca avançada:

Aquests operadors funcionen a Google, Bing i la majoria de buscadors:

"ciberassetjament" site:.edu OR site:.gov filetype:pdf

Les eines de filtratge dels buscadors¶

A banda dels operadors, els buscadors ofereixen filtres visuals:

• Temps: resultats de l'última hora, dia, setmana, mes, any
• Tipus de contingut: Imatges, Vídeos, Notícies, Mapes, Llibres...
• Idioma i país

2. Avaluació crítica de la informació¶

Trobar informació és fàcil. El difícil és saber si és bona. Internet no té cap editor ni corrector: qualsevol persona pot publicar qualsevol cosa en qualsevol moment.

Per qué no tota la informació és fiable?¶

• Errors involuntaris: l'autor pot no saber prou i publicar coses incorrectes de bona fe
• Informació desactualitzada: dades que eren correctes fa 5 anys però ja no ho són
• Biaix i perspectiva: tota font té un punt de vista; cal saber-lo identificar
• Interessos econòmics: webs que semblen informatives però en realitat venen productes
• Propaganda i manipulació: informació creada intencionalment per a enganyar
• Sàtira mal interpretada: articles humorístics presentats com a notícies reals

El mètode CRAAP per avaluar fonts¶

El mètode CRAAP (en anglés: Currency, Relevance, Authority, Accuracy, Purpose) és una eina per a avaluar la qualitat d'una font. El nom és un acrònim i serveix per a recordar els cinc criteris:

Tipus de fonts i la seua fiabilitat¶

graph TD
    A["🏛️ Fonts primàries — ALTA FIABILITAT<br/>Estudis científics originals, documents oficials,<br/>estadístiques d'organismes oficials (INE, OMS, ONU)"] 
    B["📚 Fonts secundàries — BONA FIABILITAT<br/>Enciclopèdies especialitzades, manuals acadèmics,<br/>revistes científiques revisades per experts"]
    C["📰 Fonts terciàries — VARIABLE<br/>Premsa de qualitat, webs d'organitzacions reconegudes,<br/>documentals de productores serioses"]
    D["❓ Fonts no verificades — BAIXA FIABILITAT<br/>Xarxes socials, blogs sense autor identificat,<br/>fòrums, cadenes de WhatsApp"]

    A --> B --> C --> D

    style A fill:#c8e6c9,color:#1b5e20
    style B fill:#fff9c4,color:#33691e
    style C fill:#ffe0b2,color:#e65100
    style D fill:#ffcdd2,color:#b71c1c

Webs de verificació de fets (fact-checking)¶

Davant d'una informació dubtosa, pots recórrer a webs especialitzades en verificació:

Contrastar: tres webs no sempre són tres fonts¶

Una font original aporta les dades, l'estudi, el document o el testimoni del qual naix una afirmació. Una notícia pot resumir-la, però cal comprovar si respecta el seu significat. Si tres webs copien la mateixa nota, no tenim tres confirmacions independents.

Per a contrastar una afirmació, busca qui la va publicar primer, la data, les proves i les limitacions. Diferencia dades observades, interpretacions i opinions. Una conclusió responsable pot ser «les proves disponibles no permeten afirmar-ho», i ha d'explicar què falta comprovar.

3. Notícies falses, bulos i discursos d'odi¶

El fenomen de la desinformació¶

La desinformació és tan antiga com la humanitat, però Internet i les xarxes socials han multiplicat la seua velocitat i abast de manera enorme. Un estudi del MIT (2018) va demostrar que les notícies falses es difonen 6 vegades més ràpid que les verídiques a Twitter.

Per qué passa açò?

• Les fake news solen ser més impactants i emotives (generen reacció immediata)
• El cervell humà tendeix a creure el que confirma el que ja pensa (és el que es diu biaix de confirmació)
• Compartir contingut «sorprenent» ens fa sentir informats i importants
• Les plataformes prioritzen el contingut que genera més interacció (likes, comparticions)

Tipus de contingut fals o enganyós¶

Com detectar una notícia falsa: guia pràctica¶

Pas 1 — Para i pensa Abans de compartir, fes-te una pregunta: açò sembla massa bo, massa dolent o massa sorprenent per a ser veritat? Si és així, probablement ho és.

Pas 2 — Mira la font - Quin és el nom del mitjà? L'has sentit mai? - Quin és el domini de la web? (.com.co o -news.net solen ser sospitosos) - Busca informació sobre el mitjà a Wikipedia o a Google

Pas 3 — Comprova la data Moltes «notícies» virals són notícies velles recontextualitzades. Comprova si la data és recent.

Pas 4 — Busca l'autor Qui ha escrit l'article? Existeix com a periodista? Té historial professional?

Pas 5 — Contrasta amb altres fonts Si la notícia és important, altres mitjans fiables la cobriran. Si sols la publica un lloc desconegut, sospita.

Pas 6 — Verifica les imatges Moltes fake news usen fotos reals fora de context. Usa la cerca inversa d'imatges de Google (botó dret → «Cercar imatge a Google») per a veure on apareix la foto originalment.

Pas 7 — Consulta un verificador Davant el dubte, busca a Maldita.es, Newtral o EFE Verifica si ja han analitzat la notícia.

Discursos d'odi¶

Un discurs d'odi (hate speech) és qualsevol expressió que incita a la discriminació o violència cap a persones o grups per raons de raça, ètnia, religió, gènere, orientació sexual, discapacitat, etc.

Per qué és greu el discurs d'odi:

• Pot normalitzar actituds discriminatòries
• Pot causar dany psicològic a les persones afectades
• En casos extrems, ha precedit violència real (Rwanda 1994, nazisme...)
• A Internet, es difon ràpidament i és difícil d'aturar

Formes comunes en entorns digitals:

• Comentaris racistes, sexistes, homòfobs, xenòfobs en xarxes socials
• Grups en plataformes de missatgeria que promouen ideologies d'extrema dreta o d'odi
• Vídeos i memes que ridiculitzen o degraden col·lectius
• Amenaces o insultos dirigits a persones concretes per la seua identitat

Qué pots fer:

1. No comparteixques ni dones visibilitat a contingut d'odi
2. Denuncia el contingut a la plataforma (totes tenen eines de denúncia)
3. Dona suport a les persones afectades
4. Educa el teu entorn si veus que algú comparteix aquest tipus de contingut

Algoritmes i bombolles de filtre¶

Les plataformes digitals usen algorismes per a decidir quin contingut et mostren. No veiem tot el que existeix, sinó el que la plataforma creu que voldrem veure, basat en el que hem mirat anteriorment.

Açò crea la bombolla de filtre (filter bubble): un entorn digital on sols veiem opinions que reforcen les nostres creences, i gairebé mai ens exposem a punts de vista contraris.

Conseqüències:

• Polarització: les persones es tornen més extremes en les seues posicions
• Desinformació: les fake news que ens agraden es reforcen; les que contradiuen el que creiem es filtren
• Falta de perspectiva: no sabem com pensen les persones que no són com nosaltres

4. Propietat intel·lectual i drets d'autoria¶

Per qué existeix la propietat intel·lectual?¶

Quan algú crea alguna cosa (una cançó, un llibre, una foto, un programa informàtic, un vídeo), hi dedica temps, esforç i talent. La propietat intel·lectual és el dret d'aquella persona a decidir com es distribueix i usa la seua creació, i a ser reconeguda i remunerada per ella.

A diferència de la propietat física (si et done el meu cotxe, jo ja no el tinc), la propietat intel·lectual és diferent: si compartixc una cançó, el compositor no la perd, però sí perd el control sobre com s'usa.

Drets d'autoria (copyright)¶

En la majoria de països, l'autor d'una obra té automàticament drets sobre ella des del moment de la creació. No cal registrar-la ni posar-hi cap símbol especial.

• Els drets morals (ser reconegut com a autor) no es poden vendre ni cedir
• Els drets d'explotació (reproduir, distribuir, transformar) es poden cedir o vendre
• A la mort de l'autor, els drets es transmeten als hereus durant 70 anys (a la UE)
• Passats aquests anys, l'obra passa al domini públic

Llicències alternatives¶

A Internet existeixen alternatives al copyright tradicional que permeten alguns usos lliures:

Usos que pots fer sense permís: el dret de cita¶

A Espanya, la llei permet usar fragments d'obres protegides sense permís per a:

• Citació amb fins educatius o de recerca (citar un paràgraf en un treball acadèmic)
• Crítica o ressenya (reproduir una part per a analitzar-la o comentar-la)
• Parodia (usos humorístics que no confonguen amb l'obra original)

En tots els casos, has de citar la font i l'autor.

On trobar contingut de lliure ús¶

5. Organització de la informació i l'entorn digital¶

Per qué cal organitzar la informació?¶

Un estudiant desorganitzat digitalment perd temps buscant fitxers, lliura treballs incorrectes per haver usat una versió antiga, i no troba recursos quan els necessita. L'organització digital és tan important com la física.

Estructura de fitxers i carpetes¶

La clau és crear una estructura jeràrquica i consistent: és a dir, amb carpetes ordenades per nivells (com un arbre), usant sempre el mateix criteri.

📁 Institut
├── 📁 1r ESO (2024-25)
│   ├── 📁 Castellà
│   │   ├── 📄 Treball_El_Quijote_v1.docx
│   │   ├── 📄 Treball_El_Quijote_v2_FINAL.docx
│   │   └── 📄 Resums_tema_1.pdf
│   ├── 📁 Matemàtiques
│   ├── 📁 Taller_Digital
│   │   ├── 📄 UD1_Activitat1_Inventari.docx
│   │   └── 📄 UD2_Infografia.png
│   └── 📁 Recursos_generals
├── 📁 2n ESO (2025-26)
│   └── ...

Convencions de noms de fitxer recomanades:

• Descriptiu: Informe_Bretxa_Digital.docx (no document1.docx)
• Sense espais ni accents (per a compatibilitat): informe_bretxa_digital.docx
• Inclou la data si el document s'actualitza: informe_clima_2024-11.pdf
• Per a versions: treball_v1.docx, treball_v2.docx, treball_FINAL.docx

El núvol: avantatges i consideracions¶

Els serveis d'emmagatzematge al núvol guarden els fitxers en servidors remots (ordinadors d'una empresa situats en un altre lloc) accessibles des de qualsevol dispositiu amb Internet:

Avantatges del núvol: - Accés des de qualsevol dispositiu - Còpia de seguretat automàtica - Fàcil col·laboració en documents

Consideracions: - Les teues dades estan en servidors d'una empresa estrangera - Necessites connexió a Internet per a accedir-hi - Si l'empresa tanca o canvia les condicions, pots perdre l'accés

6. Creació de continguts digitals¶

Per qué crear contingut?¶

Veure contingut digital és passiu; crear-lo és actiu. Quan crees un vídeo, una infografia o una presentació, pots:

• Organitzar i explicar el que has après
• Comunicar idees als altres
• Aprendre a dissenyar i a comunicar de manera visual
• Aportar coses útils a la resta d'Internet

Principis bàsics de disseny visual¶

Crear contingut digital de qualitat no cal ser artista. Però sí convé conèixer alguns principis bàsics:

Ofimàtica bàsica: mecanografia i processador de textos¶

Abans de dissenyar contingut visual atractiu, cal dominar l'eina més bàsica i més usada al llarg de tota la vida acadèmica i professional: el processador de textos. A més, escriure ràpid i sense mirar el teclat (mecanografia) estalvia molt de temps.

Mecanografia: escriure sense mirar el teclat¶

La mecanografia és la tècnica d'escriure al teclat usant tots els dits i sense necessitat de mirar-lo. Practicar-la millora molt la velocitat i redueix els errors:

• Col·loca els dits sobre la fila home (ASDF - JKLÑ)
• Cada dit té assignades unes tecles concretes
• La velocitat es mesura en PPM (paraules per minut); un adult mitjà escriu 40 PPM, un usuari expert supera els 80 PPM

El processador de textos¶

Un processador de textos (Microsoft Word, Google Docs, LibreOffice Writer...) permet crear, editar i donar format a documents escrits. Dominar-ne les funcions bàsiques és imprescindible per a qualsevol treball escolar:

Eines de creació digital¶

El dret d'imatge i la privacitat en continguts¶

Quan crees contingut que inclou altres persones, has de respectar el seu dret d'imatge:

• No pots publicar fotos o vídeos d'una persona sense el seu permís
• Si la persona és menor d'edat, el permís l'han de donar els seus pares o tutors
• Les fotos fetes en llocs públics estan permeses en general, però no si la persona és el centre de la foto sense el seu consentiment
• Publicar fotos íntimes d'algú sense el seu consentiment és il·legal i pot ser un delicte

Criteris d'avaluació¶

Activitats de recapitulació¶

Projecte final de la unitat¶